Ja tornem a ser a quí,.... i com no, un dia més, hem tornat cap a céllecs, com últimament, lo temps està més regirat que lo men cap, no ens voliem arriscar a anar a la quinta forca per a que desprès ens ploguès allà.
així que ale, cap a cèllecs, anem a fer el cafè de bon matí a òrrius, i carai, el bar es tancat, va doncs anem a argentona i el fem allà. total, que arribem a argentona, parem a doble fila els cotxes, i tot seguit, la policia municipal es presenta i ens carda una multa per estacionar malament, casi hagues sigut millor anar a la quinta forca encara que ens plogues, no ens haguessin cardat la multa.
be, desgràcies a part, ens enfilem cap a cèllecs, anem a un sector que hi ha a la dreta de la placa de cèllecs i comencem a escalar, mentres la Lucy i en JMaria escalaben per allà, jo m'estava preparant l'autosegur amb corda en top rope, fixa i a escalar en solitàri.
així van passant les hores, i com que no estabem massa enlluernats lo diumenge, decidim cambiar a una altre paret, però per a més aventura ho fem passant d'una banda a una altre per la paret, assegurats per una corda fixa que vaig instalar amb tres pitons. la veritat es que va ésser una bona aventura, tan bona, que fins i tot, la Lucy, va quedar ficada dins una esquerda a la pared que mare de Déu la feina que va tindre per a sortir d'allà ajajaja.
Bè, sent-ho no haver portat una millor història aquesta setmana, però es que ja se sap, amb aquest temps, qualsevol surt de cassa jeje.
per tal de recompensarv-hos, tranquils que aquesta setmana, penjare algun d'aquells artícles crítics que ja se que us agraden, només falta que m'arribi l'inspiració.
apa, arreveure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada